PRIMERS CONTACTES

Avui en un dinar a casa d'una amiga croata en la conversa, entre altres temes ha sortit el tema del reportatge sobre les dones dels dictadors on es veu que son pitjors que els seus marrits i on també és veu que dones dels presidents de països democràtics es comporten d'aquella manera anomenada "políticament correcta" tractant a les altres amb simpatia i sense critica. Hem arribat a la conclusió que aquest comportament "políticament correcte" és molt i molt perniciós.

Com sigui que mai he estat "políticament correcte" i com que sempre he estat fidel entre altres conceptes a:

.- A allò que digué el M.H. President Companys, "Catalunya no més ens te a nosaltres".

.- A allò que digué el M.H. President Macià, "Que la prudència no ens faci traïdors"

.- I a l'1 d'octubre..

Això m'ha recordat que ahir vàrem tenir una altra conversa amb Na Anna Lasica.

Malgrat sigui una experiència repetitiva no me'n puc estar, vull dir-ho i he de dir-ho!

En les converses mantingudes amb Na Anna Lasica, la noia croata (?) que "estudia" el cas català com a tesi doctoral, com en altres casos similars, un se n'adona, entre altres coses, que:

.- Cap o molt poc coneixement de la veritable historia de Catalunya i cap o molt poc interès en ajudar, de debò, el seu procés d'independència.

.- Cap interès d'aprendre l'idioma que els faria conèixer molt més a fons la qüestió que intenten tractar.

.- El tema és vol aprofitar únicament en profit "científic" en tant que estudiant i professional de la persona que el tracta.

.- El tracten per la seva singularitat i actualitat. Cap o poc sentiment de solidaritat.

.- No més és tracta de justificar qualcuna conclusió "científica" normalitzada ja tinguda. Com, per exemple, en aquest cas el "federalisme asimètric" sense saber ni voler saber que pel veritable nacionalisme català aquesta frase és fins i tot insultant i ridícula.

.- Cap o molt poca comprensió solidaria amb el patiment sentimental de la profunda sensació d'esclavitud que ens embarga i no ens deixa viure en plenitud la veritable felicitat a la que tenim dret com a persones.

.- És vol aplicar conceptes de normalitat política a una qüestió i a una situació que és totalment anormal, totalment anormal.

.- Les converses personals mantingudes amb aquesta persona, com amb altres en similars situació no més demostren que ells ja tenen una idea ja feta que defensen amb una prepotència i superioritat gairebé insultant. No més cerquen arguments que demostrin el que ells pensen menystenint d'una manera gairebé ofensiva allò que no els donen la raó.

.- En realitat no se'n adonen que tractant el tema d'aquesta manera ajuden a reforçar els falsos arguments dels anomenats "unionistes" o sia d'aquells que volen anorrear la identitat (llengua, cultura, lleis pròpies, tradicions, història. Etc...) de Catalunya i dels catalans.

Malgrat tot que a mi aixó em molesta i em fereix, com sempre i per allò del políticament correcte, benvinguda sigui la seva dedicació al tema.

¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar